Return to site

Les noves Marielles

EL LLEGAT D'UNA EMBLEMÀTICA ACTIVISTA SOCIAL

· Materias

Monica Francisco, Renata Souza i Dani Monteiro, dones negres i criades en faveles, van participar, com a assessores de l’edil Marielle Franco, en aquell acte del 14 de març del 2018 que ja mai oblidaran en un local del centre de Rio de Janeiro. I totes tres, amb la mateixa Marielle, van celebrar que la xerrada sobre feminisme negre havia anat de meravella. «Li havia recordat 20 minuts abans que l’endemà teníem una reunió a les nou del matí, ella em va corregir amb humor dient-me que era a dos quarts d’onze, que la deixés dormir una mica més. A l’arribar a casa em van començar a trucar periodistes perquè els confirmés que la dona que havia sigut assassinada era Marielle, però jo no ho sabia. Així que vaig tornar de seguida cap al centre, on era el cotxe, i vaig veure l’escena dels horrors. Jo, innocent, volia portar-la a l’hospital pensant que es podria salvar, no ho volia creure...», explica Renata Souza.

Ella i les seves dues companyes van transformar la indignació per l’assassinat polític en una lluita política que les va portar a ser elegides diputades a la cambra legislativa de l’estat de Rio de Janeiro pel PSOL (Partit Socialisme i Llibertat) per mantenir viu el seu llegat i donar veu als pobres, negres i dones, col·lectius vulnerables al Brasil i que, en molts casos, se senten més amenaçats que mai amb l’arribada al poder de l’ultradretà Jair Bolsonaro, president des del gener.

Un any després de l’assassinat de Marielle Franco, malgrat diverses detencions, la investigació continua amb molts interrogants oberts, més enllà de la certesa que es tracta d’un crim polític organitzat per màfies que operen amb un peu a l’Estat, la policia i fins i tot la política i un altre en el crim.

Incògnites

Un cotxe es va posar al costat del que ocupava Franco i va disparar almenys nou vegades, i la va matar a ella i al conductor, Anderson Pedro Gomes. D’on arriba l’encàrrec i quin és el veritable motiu de la seva execució és ara la principal incògnita. Entre els obstacles per avançar, els mitjans brasilers van confirmar la setmana passada que la policia federal està investigant les mateixes indagacions sobre l’assassinat, ja que s’han demostrat intents de torpedinar la investigació de la policia civil des de dins. «Hi ha moltes coses que algú vol amagar. Marielle va morir com moren moltes dones, però ella feia molt soroll a la casa i volien silenciar-lo, és un crim polític planejat per gent de molt amunt. Només s’han de recordar alguns detalls, com el d’una matrícula de cotxe clonada, un silenciador i un circuit de càmeres al voltant desconnectat des de dies abans de l’assassinat», apunta Dani Monteiro, als seus 27 anys, criada a la favela de São Carlos i estudiant de ciències socials becada per les quotes per a negres i indígenes aprovada al seu dia pel Govern de Lula. És la més jove de les diputades que recullen el testimoni de Franco.

Placa reivindicant un carrer per a l’activista assassinada Marielle Franco. /GERMÁN ARANDA

«Recordo que Marielle em va dir, de broma, abans d’acomiadar-me, que no celebrés gaire l’èxit de l’acte perquè l’endemà hi havia molta feina per fer en el gabinet. Vaig agafar un Uber, vaig arribar a casa, em van avisar i em vaig dir ‘¿com pot ser?’ ‘¿Què està passant?’ Per a mi va ser com si algú hagués agafat el meu cos i l’hagués llançat a un altre món, on el 15 de març algú em deia: ‘Mira, aquesta és la realitat i aquí no hi ha la Marielle’”, relata Monteiro.

«El de Marielle
és un crim 
polític planejat
per gent de
molt amunt»,
denuncia Dani 
Monteiro

El seu primer dia de mandat a l’Assemblea legislativa de l’estat de Rio de Janeiro, parlament regional, Monteiro es va trobar marques de bala dibuixades a la pols del vidre del seu cotxe, unes amenaces d’algú que sabia a qui s’adreçava. «Ho vaig considerar una provocació, però això no ens intimida, no ens farà callar», assegura la diputada, que somriu amb certa acidesa quan li pregunten si creu que hi ha persones perilloses dins de la cambra. «Encara no conec tots els meus companys diputats, però sabem que hi ha gent perillosa allà dins, la cambra és un reducte dels coronels més antics, de la vella política. Si aquí no hi són els milicians, sí que n’hi ha alguns d’enviats per ells. I si ells venen enviats pels milicians, nosaltres, pel poble», sentencia amb valentia.

Grups criminals armats

Quan parla de «milicians» es refereix als grups criminals armats formats per expolicies, policies i també polítics que utilitzen el seu poder creant màfies que extorsionen la població a canvi de vots i impostos. El diputat Marcelo Freixo, també del PSOL i bon amic de Franco, va liderar el 2008 la investigació més important contra aquest tipus de crim organitzat, que es va saldar amb 246 detencions. Des d’aleshores, Freixo viu amb escorta i ha patit amenaces de mort més que provades. La jutge que va liderar les detencions, Patricia Acioli, va ser assassinada el 2011. És possible que l’assassinat de Franco volgués enviar un missatge contra polítics incòmodes. Però l’efecte amenaçador va acabar tenint un revers en forma de llegat: tant, que Monteiro, Souza i Francisco van decidir anar a buscar els escons.

Per a Souza, bona amiga de Marielle, amb qui havia coincidit a la favela de Maré on es va criar, és important «tenir visibilitat» per protegir-se contra les amenaces. «La població negra, l’LGTBI, les dones, tot aquest poble que està sent assassinat, moltes vegades per l’Estat i moltes vegades davant de la negligència de l’Estat, necessitem ocupar aquests llocs de poder tradicionalment dominada per homes blancs i rics», reflexiona.

«Necessitem
que la comunitat
negra, l’LGTBI,
les dones... 
tinguin poder»,
reivindica Renata
Souza

A ella, acabada de nomenar presidenta de la Comissió de Drets Humans de la cambra estatal, li toca bregar diàriament amb casos molt greus, com l’assassinat en mans de la policia de 15 joves sospitosos de narcotràfic a la favela de Fallet-Fogueteiro, situada al turístic barri de Santa Teresa, a pocs metres del centre neuràlgic de la ciutat. «Familiars i testimonis expliquen que eren joves ja rendits, dins d’una casa, i alguns dels morts van rebre ganivetades, no hi va haver intercanvi de trets, sinó una matança», relata Monteiro, que també ha treballat mà a mà amb els testimonis. «La nostra feina des de la comissió és prestar-los ajuda psicològica i jurídica», explica Souza.

Augment de la violència

La més veterana de les tres diputades que recullen el llegat de Marielle Franco, Monica Francisco, es va criar a la favela de Borel i als anys 80 va entrar en la militància per reivindicar millores en un terreny on hi va haver morts per despreniments després d’unes fortes pluges, «o més ben dit: per l’absència de l’Estat en aquest territori», aclareix ella, que explica que «en aquest aspecte les faveles han millorat, però l’absència de serveis públics o guarderies continua sent molt greu». Per ella, «no és aviat per relacionar l’augment de la violència amb l’arribada al poder de Bolsonaro i el governador Witzel, que duen a terme una necropolítica», diu, amb referència a un gener que va tancar com el que va tenir una taxa més alta de morts en mans de la policia (160) a Rio des de 1998, en un país on 5.000 dels 60.000 homicidis que es van cometre el 2017 van ser portats a terme per la policia. La majoria de víctimes eren joves negres de barris pobres.

Participants en el carnaval de Rio de Janeiro portant una bandera amb la imatge de Marielle Franco. / AFP (CARL SOUZA)

Davant de l’escenari de desigualtat i violència, les solucions de seguretat de Bolsonaro passen per mesures com el decret que va aprovar al començar el mandat per facilitar la compra d’armes, o la llei que prepara el ministre de Justícia, Sergio Moro, per eximir de penes aquells policies que matin «sota por excusable, sorpresa o emoció violenta». En la mateixa línia dura en seguretat pròpia de l’extrema dreta, el governador Witzel de Rio de Janeiro va justificar la mort dels 15 joves a les xarxes socials i ha expressat la seva voluntat de contractar franctiradors per matar narcotraficants armats. Un dels diputats del partit de Witzel, Ricardo Amorim, va trencar en un acte públic de campanya electoral una placa que rebatejava extraoficialment una plaça com a Marielle Franco. Flávio Bolsonaro, fill del president, ho va justificar com una manera de «posar ordre».

Però mentre l’extrema dreta enforteix el seu discurs violent i discriminatori, dones negres com les tres diputades estatals i Talíria Petrone, diputada a Brasília, donen veu a noves Marielles. El seu nom ha sonat amb intensitat en el carnaval aquests dies: el «Marielle present!» s’ha colat en els blocs del carrer i l’edil va ser també homenatjada en la cançó de l’escola de samba de Mangueira, campiona al sambòdrom amb una cançó que la destaca com a part de la història dels oprimits «que la història oficial no explica».

 

El Periódico

Link da matéria 

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OK